Economia circular, una oportunitat pel medi ambient i pel tercer sector.

Fundació Rubricatus i Fundació Formació i Treball mostren amb els seus
projectes com es poden combinar ambdues ambicions.

El passat divendres dia 20 de maig, va tenir lloc a la Fundació Rubricatus una taula rodona dins
del cicle Maig Solidari sobre economia circular i ocupació en col·lectius vulnerables sota el títol
Economia Verda Motor d'Ocupació. L'acte que es va desenvolupar davant una vintena de
persones i amb la participació d’una taula formada per dues persones de Fundació Rubricatus
del Prat de Llobregat, una moderadora de l'empresa Inèdit experta en economia circular, el
coordinador del Baix Llobregat de la Fundació Formació i Treball i un representant del Prat
Empresarial.
El tema va ser d’allò més interessant i de més actualitat doncs es va posar sobre la taula de
manera creuada d’una banda el debat sobre la sostenibilitat ambiental i d’un altra la
sostenibilitat social orientada a trobar un espai adient per a la inserció laboral i la realització
personal de col·lectius amb alt risc d’exclusió social en el marc d’una societat que s’està
preparant (de fet ja s’hi està trobant) pel gran canvi de paradigma que suposarà el model
socioeconòmic del futur immediat.
D’una banda ens trobem amb un model econòmic i de consum insostenible que a nivell
espanyol ja en el mes de maig ha consumit tots els recursos naturals renovables que hauria de
consumir en un any. Això vol dir que a partir d’ara estem consumint recursos “a crèdit” ja sigui
d’altres entorns o fins i tot d’altres generacions futures. Com a resposta a aquesta situació i
derivada de la promulgació de diverses directives europees al respecte, recentment ha estat
publicada la Ley 7/2022 de 8 d’abril de residuos y suelos contaminados para una economía
circular.
La Llei té per objecte establir els principis de l'economia circular a través de la legislació bàsica
en matèria de residus, així com contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i protegir el medi
marí. Busca també fer un ús eficient dels recursos a partir d’una política de residus que apliqui
rigorosament el principi de jerarquia en la gestió, en oposició a una gestió que a Espanya
encara descansa preponderantment en l'abocador, i d’aquesta manera, contribuir a una
sostenibilitat més gran, així com a la implantació de models econòmics circulars.
Però el que connecta els dos àmbits abans anticipats es que, la política de residus que vol
impulsar la Llei, contribueix a la creació d'ocupació en determinats sectors, com els vinculats a
la preparació per a la reutilització i el reciclatge, per la qual cosa la llei també contribueix a la
creació i consolidació de l'ocupació al sector de la gestió de residus i de la circularització de
l’economia.
Aquí hi ha un gran espai que han de poder explotar les empreses del tercer sector que ja
s’estan fent un lloc oferint serveis i productes a partir de projectes de recircularització,
quilòmetre zero i sostenibilitat ambiental adaptats a les múltiples i diverses capacitats que
ofereix el gran col·lectiu de les persones anomenades vulnerables.
En l’àmbit de la ocupabilitat de les persones amb discapacitat, en la taula es va tractar de la
complexitat de trobar ocupació laboral per les persones d’aquest col·lectiu. Es clar que la
inclusió de persones vulnerables no ha reeixit a Espanya doncs si be hi ha una obligació de
contractar com a mínim un 2% de persones amb discapacitat, per altra banda hi ha la
possibilitat legal i legítima de complir amb la llei sense fer una contractació directa per part de
les empreses.
Però dintre del col·lectiu de persones vulnerables, el problema més gran el tenen persones
amb discapacitats mentals severes. Cal tenir en compte que en un context de pimes (Catalunya
bàsicament) d'entre 10 i 20 treballadors, molt difícilment, per no dir que quasi be de cap
manera, es podrà donar sortida a la necessitat de col·locació d'aquest col·lectiu; i més encara

en una economia híper competitiva en costos i que, pels seus cada cop més exigents
estàndards de tecnificació i productivitat, el que està fent precisament es excloure treballadors
de perfil d’un tipus de valor afegit que no s'adapta a aquests nous estàndards.
Dit això, amb el nou context que es presenta, ens podem acollir a allò de que quan es tanca
una porta s'obren diverses finestres, en aquest cas en forma de serveis necessaris per a la
societat i per a les empreses, al voltant del que s'anomena l’economia circular. Aquí caben
projectes de tot tipus, des de enginyeries de processos i de productes per a dissenyar
productes sostenibles i circularitzables, passant per a logística de la circularitat i acabant pel
reciclatge que faciliti segons i tercers usos de productes. Tot un mon nou d’activitats
econòmiques i de perfils professionals que caldrà cobrir.
És aquí on les empreses del tercer sector han de poder fer-se amb un espai de generació de
valor afegit en el que competir per qualitat, assignant feines per capacitats entre el col·lectiu
vulnerable i, un cop acreditada la qualitat i la competitivitat dels serveis i productes a oferir,
crear segells o certificacions que afegeixin al propi valor del producte o servei, el valor afegit
addicional del servei a la societat el qual es fa en pro de la sostenibilitat ambiental i de la
inclusió laboral de persones vulnerables. Aquesta es la veritable inserció i inclusió laboral
estable i de qualitat.
Això no es una declaració de bones voluntats, son realitats que Fundació Rubricatus i Fundació
Formació i Treball han dut i continuen duent a terme amb l’oferiment de productes i serveis
prestats amb persones amb discapacitats de grau divers, a través de processos emparats per
certificacions ISO 9001 i ISO 14001 i estandards de qualitat reconeguts pels seus clients.
Exemples: reutilització de d’audifons de bus turístic reduint un cost anual de 4 milions d’euros i
un residu plàstic d’un sol us, donant-li 100 hores de vida útil contra un promig anterior de 20
minuts per unitat, a partir d’un procés de recollida, neteja, desinfecció, embalatge,
emmagatzematge i lliurament, convertint una compra en un servei de lloguer (Fundació
Rubricatus); Recollida i reutilització d’identificadors personals de fires i exposicions
(Rubricatus); Confecció de peces de roba diversa a partir de retalls de confecció i posada al
mercat (Rubricatus); Recollida de roba, neteja, triatge, confecció ja sigui de peces de roba de
segona ma o de teles per a confecció de peces roba nova, re introduint al mercat espanyol
quasi be trenta tones de roba inicialment destinada a residu (Formació i Treball).
La nova economia serà circular o no serà; l’economia circular haurà d’afavorir el quilòmetre
zero; la reutilització de productes encara de valor que han de deixar de ser residu obre tot un
nou mon de possibilitats on el tercer sector te la possibilitat de fer-se un nom oferint productes i
serveis competitius i de qualitat, on aprofitar el valor afegit que les persones que anomenem
vulnerables han demostrat ja que son capaces d’aportar.
Jordi Goñi