El més essencial

Quin embolic !!!!

Està tot el tema de les eleccions tan enrevessat que ja no s’esclareixen ni ells. Ja no saben el que diuen ni se’n recorden del que han dit. Fins hi tot es contradiuen ells mateixos. Han arribat a propagar tal nivell de desinformació i de mentides que ni ells ja saben distingir la veritat del fals, la invenció dels fets reals.  Ja ho diu la nostra dita: “embolica que fa fort !”.

Si darrerament jo ja em sentia com si estigués vivint en una colònia d’España (fa temps no era així),des del debat Junqueras vs Margallo, encara més. ¿Com un ministre del govern de tots pot comparar-nos amb ex-colònies? I ho va dir tranquil·lament, somrient, sense immutar-se, com la cosa més normal. Catalunya és per a ells com era Algèria per a França o les ex-colònies sud-americanes per Espanya. Per comparar, va arribar nombrar països que jo no sabria situar al mapa. O comparar-nos amb Palestina. O sigui si nosaltres som Palestina, ells que són? Israel? (amb tots els respectes per ambdós).
Bé, podria estar escrivint hores i hores sobre les bestieses que s’han dit. Però no és el que pretenc ni puc fer-ho. Suposo que algun dia algú escriurà un llibre, que necessàriament haurà de ser llarg, sobre tot el que s’ha dit durant aquesta campanya electoral.
Sí, però, que en voldria recollir algunes de les que em semblen més flagrants i, sota el meu punt de vista i amb el poquet que sé, desmentir-les. Tant de les que s’han dit com de les que s’han deixat córrer per si soles. Aquí va:
Una Catalunya independent:

• Hauria de deixar l’euro i tornar a la pesseta (nom d’origen català) o inventar-se una moneda nova. Per a mi aquesta és la mentida més gran de totes i la més vergonyosa pel que la diu. Qualsevol persona mínimament informada sap que la moneda d’un país sobirà la tria el propi país; es pot agafar una de nova  pròpia o la d’una altra zona monetària amb uns acords mínims. Hi ha molts països que utilitzen el dòlar nord-americà i no passa absolutament res. O més pròxim: Andorra, el Vaticà, Mònaco i San Marino utilitzen l’euro.   Catalunya independent seguiria tenint l’euro.    
• S’establirien fronteres: Anem a pams: per fer alguna cosa cal que algú la vulgui fer o hi tingui interès. Jo pregunto ¿qui estaria interessat en posar fronteres? Catalunya? Espanya?, França? La UE? Sincerament a mi em sembra que ningú hi tindria interès, per tant no hi haurà fronteres. 
• Perdríem la ciutadania espanyola i l’europea:  crec que ha quedat prou clar que no serà així. Ni el propi president del govern sabria com fer-ho. És més, en tot cas, el que la volgués perdre de forma immediata, haurà de demanar la “baixa” al Reino de España, si no, seguirà essent espanyol.
• Quedaria per la resta dels segles fora de l’UE.  Si us plau, mireu un mapa d’Europa amb l’UE. ¿us podeu imaginar l’UE sense Catalunya? ¿Què seriem la Suïssa del Mediterrani? ¿Per on passarien les mercaderies entre la Península Iberica i la resta d’Europa?  ¿Xina hagués invertit al port de Barcelona? ¿Haguessin augmentat les inversions estrangeres a Catalunya?  No tinc cap dubte: malgrat el possible veto d’Espanya, l’UE trobarà una solució.   ¿O creieu que l’UE deixarà fora un territori netament aportador i mantindrà dintre el deficitari encara més deficitari? Val més que vigilin, per que podria ser que la solució fos a l’inrevés: que es quedi Catalunya i marxi Espanya. Tots hi sortiríem guanyant. Impensable ni una cosa ni l’altre.   Catalunya estarà a Europa.   
• Els empresaris estan en contra del procés: Això ve de certes declaracions molt desafortunades d’alguns suposats representants empresarials.  Puc acceptar i haig d’acceptar que en qüestions empresarials intentin representar-me uns senyors que jo no he votat. És semblant al cas dels sindicats. Però no accepto de cap manera que en qüestions polítiques em vulguin representar. I no soc jo sol, hi ha molts empresaris que pensen com jo. Per tant no és cert que els empresaris, en general, estiguem en contra del procés. Us puc assegurar que hi ha tanta diversitat d’opinions com a la societat en general.